23 de febrer del 2011

Pastís de cervesa negra


La nostra doctrina culinària ens inclina a fer preparacions seguint la nostra tradició que està vinculada a la cuina mediterrània i a la pastisseria d'influència francesa. Però des de que vam descobrir el blog Food and Cook, a part de ser-ne seguidores fidels, també fa que de tant en tant ens deixem portar per camins culinaris amb més tendència anglosaxona o americana, tot i que s'hi publiquen receptes de tot tipus.

Hi ha un munt de receptes que ens roben el cor, de seguida tenim ganes de provar-les de fer. Fa temps vam enamorar-nos del pastís que us presentem avui. Es tracta d'un bescuit amb cacau i cervesa negra. És impressionant perquè la pasta queda d'un marró tan fosc que sembla negre i és molt curiós, a part de boníssim. A més, amb la cobertura tota blanca que se li fa (ells en diuen "frosting") encara és més espectacular.



INGREDIENTS:

- 250 ml de cervesa negra
- 250 g de  mantega
- 75 g de cacau en pols
- 400 g de sucre
- 140 m de nata líquida per a muntar
- 2 ous
- 1 culleradeta de vainilla líquida
- 250 g de farina
- 2 i 1/2 culleradetes de bicarbonat

Per al frosting:
- 300 g de formatge tipus Philadelpia
- 150 g de sucre llustre
- 360 ml nata líquida per a muntar


PREPARACIÓ:

Escalfem la cervesa dins d'una olleta sense que arribi a bullir. Quan estigui calenta hi afegim la mantega tallada a trossos i ho anem remenant fins que estigui desfeta completament. Ho treiem del foc i ho reservem. 

Per altra banda, en un bol barregem el cacau, el sucre, la farina i el bicarbonat i ho remenem bé fins que quediin ben lligats tots els ingredients i tot del mateix color.

En un altre recipient, hi posem la nata líquida, els ous i la vainilla líquida i ho barregem, amb un batedor manual, fins que ens quedi uniforme. Tot seguit hi afegim la barreja de mantega i cervesa i ho  remenem bé fins que s'integrin les dues preparacions.

Un cop feta aquesta barreja de tots els líquids l'anem afegint al bol on hi tenim els ingredients sòlids (cacau, sucre, farina i bicarbonat) i amb un batedor manual de varetes ho remenem bé fins que quedi una massa llisa i amb una textura uniforme, sense grumolls. Quedarà bastant líquida, després es pren i queda un pastís amb una textura humida molt bona.

Aboquem la massa dins d'un motlle untat amb mantega i espolsat amb farina perquè no s'aferri i l'enfornem, el forn ja ha de ser calent, a 180º durant uns 50 minuts aproximadament o quan al punxar-lo amb una agulla surti neta.

Un cop cuit, el treiem del forn i el deixem refredar dins del motlle.




Mentrestant preparem la cobertura o frosting. Muntem la nata i reservem. A banda, barregem el formatge amb el sucre amb un batedor elèctric fins aconseguir una crema suau, hi afegim la nata muntada i ho barregem amb suavitat fins que estigui tot ben integrat. Quan el pastís estigui fred, desmotllat i a la plàtera de servei hi posem aquesta cremeta pel damunt.

No patiu gens pel gust de la cervesa, no es nota gens i li dóna una textura excepcional, i si s'hi fixeu bé aquest pastís recorda el color de la cervesa negra dins d'una gerra amb la seva brumera blanca al capdamunt


9 de febrer del 2011

Tarta Linz - Linzertorte



Tenim uns amics alsacians, la Pastora, el Christian i els seus fills, que viuen a tocar d'Alemanya i cada estiu venen de vacances prop de casa nostra per gaudir del sol i la platja. Quan tornen cap a França se'n van carregats de bon vi del Priorat i de bon oli de la DO Siurana. Però quan ens venen a veure, el primer que fan és portar-nos una Linzertorte o Tarta Linz que fa la mare del Christian per a nosaltres i que cada estiu esperem amb delit. Linz és una ciutat d'Àustria i està relativament a prop d'on viuen ells. Li vam demanar la recepta que fan servir per a fer-la i avui en teniu el resultat.


Ingredients (per un motlle de 25 cm)

- 125 g de mantega
- 125 g de sucre
- 125 g d'ametlles mòltes crues
- 125 g de farina
- 1 ou
- un rovell per pintar
- 1 cullerada de Kirsch (o algun altre tipus d'aiguardent)
- 1 culleradeta de canyella en pols
- un pols de nou moscada
- un pot de gelea de grosella, o melmelada de gerds o fruites vermelles


Es bat la mantega amb el sucre, s'hi afegeix l'ou, l'aiguardent, les espècies, l'ametlla i la farina fins que queda una pasta llisa. La deixem a la nevera almenys 1 hora. En separem 1/3. Estirem els altres 2/3 amb el corró damunt d'un paper parafinat i enfarinat, ja que és una pasta que quan perd la fredor s'enganxa una mica, i la col·loquem dins d'un motlle rodó de paret baixa i desmuntable, untat amb mantega. Hi posem una capa de gelea de grosella o melmelada. Estirem l'altre terç de pasta i en tallem unes tires llargues, de 2 cm d'ample, amb un tallador com de pizza però arrissat, i les posem per damunt formant un enreixat. La pintem amb el rovell d'ou. L'entrem al forn, ja calent a 170º, uns 25 minuts.



Va molt bé estirar la pasta damunt d'un paper parafinat o de forn i tornar-la a posar a la nevera que es torni a refredar perquè agafi cos i la puguem manipular millor. Després, per posar-la dins el motlle, és molt pràctic agafar el cul del motlle desmuntable i posar-lo al damunt de la pasta estirada, ho girem ajudant-nos amb el paper parafinat i, un cop girat, el treiem. Si les vores del motlle no queden cobertes de pasta, se'n pot anar afegint fins que quedin ben folrades amb la pasta.

Aquesta tarta és molt resistent al pas dels dies, de manera que es pot menjar perfectament l'endemà de fer-la i es manté en bones condicions fins a 5 dies

8 de febrer del 2011

La Mariona i la Mercè a TV3!!!




Doncs si, tal com ho veieu. La senyo i la Mercè a punt de convertir-se en estrelles mediàtiques de la Televisió de Catalunya.

El programa Cuines de TV3 va dedicar la setmana del 17 al 21 de gener a Reus. La Tana Collados, directora del programa, va proposar-li a la Mariona ser-ne la protagonista atesa la seva llarga trajectòria en el món de la docència culinària al capdavant del Taller de Cuina Mariona Quadrada de Reus. Aquesta temporada, el programa dedica els divendres a cuina de casa de la mà d’alguna persona relacionada amb el cuiner/a professional que presenta les receptes de dilluns a dijous. La Mariona va fer aquesta proposta a la Maribel i a la Mercè. La Maribel, tota vergonyosa ella va declinar la invitació, i la Mercè, va decidir fer-se passar la vergonya i provar sort. Vet aquí que el dia 4 de gener a les 7 del matí ens em vam anar cap els estudis de TV3 a Sant Joan Despí, acompanyades de les nostres managers assistents, Maribel i Cori.

Vam arribar-hi a 2/4 de 9 del matí. Després de passar els controls, vam anar amb el cotxe gairebé fins el plató, on vam descarregar cols, carxofes, espinacs tendres, carabasses, tomacons, bròquils, pastanagues, i tots els altres ingredients necessaris per cuinar les cinc receptes de la setmana, tot de verdures d’hivern perquè el programa hi dedicava la setmana.

Tot i els nervis, que van ser molts (sobretot per part de la Mercè -la Mariona és una tot terreny acostumada a anar per aquests platós-), vam xalar molt gravant els programes i xafardejant per tot el plató. Vam observar que no diuen “COOOOORTEN!” sinó que diuen “STOOOOOP!”, parauleta que vam escoltar diverses vegades quan li va tocar el torn de gravació a la Mercè, je, je.

Tota la gent de l'equip del programa, que eren molts, ens van tractar d’allò més bé, vam acabar cap a la una del migdia i les xiques de Reus se’m vam anar directes a dinar per celebrar el nostre debut televisiu.

Ara esperem la trucada dels productors de La Riera que, modestament, creiem que no tardarà gaire a arribar.

2 de febrer del 2011

Per Sant Blai, Blaiets!!!


 
Alguns dies de l'any porten associats la celebració d'algun sant de renom amb la menja d'algun pastís o d'algun tipus de dolç. N'hi ha de més arrelats que d'altres, i de més o menys coneguts arreu de Catalunya. Així ens trobem amb la crema per Sant Josep, els bunyols i les mones per Pasqua, les coques per Sant Joan, els panellets, els torrons. Hi ha dolços que són propis d'una zona concreta i només en són tradició allí, aquest és el cas de la recepta d'avui, els BLAIETS a Reus i alguns pobles del Baix Camp.


Els blaiets són unes galetes aromatitzades amb ratlladura de llimona que és tradició fer-los pels vols de Sant Blai, el 3 de febrer, i segons mana la tradició portar-los a beneir a l'església dins un cistellet amb alguna poma i qualsevol altre aliment que es vulgui beneir. Els blaiets, normalment, porten estampada la figura de sant Blai,  això es pot fer si se'n té el segell, que el podeu trobar a la Llauneria Mata de Reus, i originalment era de ferro colat, actualemnt és de fundició d'alumini i el va crear l'avi de l'actual propietària de l'establiment fa més de cent anys. També es poden deixar llisos, la forma ovalada i amb les vores arrissades ja són unes característiques ben pròpies dels nostres blaiets.






Ingredients (per a uns 30-40 blaiets)


- 125 g de mantega
- 125 g de sucre
- 2 ous sencers
- ratlladura de llimona
- una culleradeta de llevadurina (Royal)
- 300-350 g de farina (segons la que prengui)
- un rovell d'ou per pintar-los
- un tallador ovalat i arrissat de les vores
- un marcador amb la imatge de Sant Blai (opcional)

Es bat la mantega i el sucre fins que quedi una pasta homogènia i blanquinosa. S'hi barregen els ous, d'un en un. S'hi afegeix la llevadurina, la ratlladura de llimona i la farina. Es pasta fins que sigui una pasta llisa. Si veiem que queda massa tova i oliosa hi afegim més farina fins que ja no se'ns enganxi per les mans. La deixem reposar una hora a la nevera. S'estira amb el corró, primer es marquen amb la imatge del Sant (si se'n té) i després es tallen. Es pinten amb el rovell d'ou batut i es posen damunt d'un paper parafinat en una llauna de forn. S'entren al forn, ja calent, i es couen a 160º fins que són dauradets. Es deixen refredar. A partir d'aquí se'ls podeu menjar directament o portar a beneir el dia de Sant Blai, el 3 de febrer.

Si teniu Thermomix es pot batre la mantega i els sucre, i després els ous amb la papallona, velocitat 5-6, 2-3 minuts. Es treu la papallona i es barregen la resta d'ingredients  també a velocitat 6 fins que està tot integrat.